Una placa tectònica o litosfèrica és una de les parts mòbils que formen la capa més superficial de la Terra (la litosfera). Aquestes plaques formen un mosaic en forma de trencaclosques i estan en moviment continu a causa dels corrents convectius del mantell superior. Les plaques litosfèriques suren damunt d'una capa pastosa anomenada astenosfera que s'estén fins una profunditat de 250 quilòmetres.
Entre 1908 i 1912 quan Alfred Wegener va proposar que les masses continentals estaven en moviment i que aquestes s'havien fragmentat d'un supercontinent que va anomenar Pangea. Wegener creia que els continents lliscaven sobre la superfície de l'escorça terrestre sota els oceans com un bloc de fusta sobre una taula, i que això es devia a forces de marea producte de la deriva dels pols terrestres. Tanmateix, aviat va ser demostrat que aquestes forces són de l'ordre d'una deu milionèsima a una centèsima de milionèsima de la força de gravetat.
La teoria de la tectònica de plaques va aconseguir explicar finalment que tots aquests fenòmens (deriva continental, formació de serralades continentals i submarines) són manifestacions de processos d'alliberament de la calor original que la Terra va adquirir durant la seva formació. Aquests processos fragmenten la litosfera en plaques, fan que es separin, derivin i deformin la superfície terrestre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario