La acidificación del océano

La acidificación del océano es el nombre dado al descenso en curso del pH de los océanos de la Tierra, causado por la toma de dióxido de carbono antropogénico desde la atmósfera.

-Una gran parte del CO2 que el ser humano emite a la atmósfera acaba siendo absorbido por los mares, lo que supone la acidificación progresiva del agua y, con ello, un daño a las diferentes especies marinas. "El impacto de este proceso en los organismos marinos dependerá probablemente de cada especie y de su capacidad de adaptación", dicen los investigadores.
http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/2005/10/03/145774.php



El experto en ambiente marino del OIEA, James Orr, ejemplificó lo que podría ocurrir si no se reducen los niveles de emisión del Co2.

“En algunas aguas se estima que los niveles de acidez serán tan altos que las conchas de las ostras, mejillones y otros moluscos comenzarán a disolverse. Serán tan corrosivas las aguas que no sólo impedirán que se formen las conchas, sino que se disolverán las existentes”, dijo Orr



TITULARES:

·SE ESTIMA QUE ENTRE 1751 Y 1994 EL PH DE LA SUPERFICIE DEL OCEANO HA DESCENDIDO DESDE APROXIMADAMENTE 8.179 HASTA 8.104.

·EL DESCENSO RESULTANTE EN PH TENDRÁ CONSECUENCIAS NEGATIVAS, PRINCIPALMENTE PARA LOS ORGANISMOS CALCÁREOS.

MEJILLONES Y OSTRAS AMENAZADOS POR LA ACIDIFICACIÓN DE LOS OCEANOS.
http://www.solociencia.com/ecologia/07043009.htm

LA ACIDIFICACIÓN DE LOS OCEANOS HA AUMENTADO UN 30% EN LOS ULTIMOS 250 AÑOS.
http://www.plataformasinc.es/index.php/SINC-en-la-Cumbre-del-Clima-de-Copenhague/La-acidificacion-de-los-oceanos-ha-aumentado-un-30-en-los-ultimos-250-anos

·LOS EFECTOS DE LA ACIDIFICACIÓN DE LOS OCEANOS CAUSADOS POR LOS ALTOS NIVELES DE LAS EMISIONES DE CO2 PODRÍAN "CAMBIAR LA VIDA EN EL PLANETA".
http://www.losarchivosdelatierra.com/ecologa/2009/3/30/la-acidificacion-de-los-oceanos-podria-cambiar-la-vida-en-el.html

Què és l'evolució? Proves de l'evolució

-L'evolució és el procés de transformació d’unes espècies en les altres, gràcies a variacions que es transmeten d’una generació a l’altre en grans períodes de temps.

-Proves de l'evolució

·Evidències biogeogràfiques:
Quan més allunyades estàn dues zones, més diferències presenten en la seva flora i en la seva fauna.

·Evidències paleontològiques:
Un fòssil revela l'estructura d'un organisme i les relacions entre les espècies actuals i les extingides, permetent als paleontòlegs construir un arbre genealògic per totes les formes de vida de la Terra

·Evidències embriològiques:
Es basen en l’estudi comparat de l’embrió de dues o més espècies que ofereixen proves d'una descendència comuna que pot no ser òbvia en les formes adultes.

·Evidències bioquímiques:
Es basen en l’estudi comparat de molècules de dos organismes diferents. Quan més proxims estàn evolutivament dos organismes, més coincidència hi ha entre les seves molècules.

·Evidències taxonomiques:
La taxonomia és la branca de la biologia que dóna nom a tots els éssers vius i els classifica. S'agrupen els animals a través de les similituds morfològiques que vénen d'una descendència comuna, denominada "homologia".

El 80% del delta de l'Ebre podria desaparèixer el 2100 si no se'l protegeix

Els efectes del canvi climàtic i la pujada del nivell del mar a causa de l'escalfament global podrien ser devastadors per al delta de l'Ebre. Així ho certifica un estudi encarregat per l'Oficina del Canvi Climàtic del Departament de Medi Ambient, segons el qual l'aigua de les badies podria submergir el 2100 les urbanitzacions i nuclis urbans propers al delta. No obstant això, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va llançar un missatge optimista amb l'objectiu de defugir l'«alarmisme» que sempre ha envoltat aquesta qüestió. «L'objectiu del govern és preservar el Delta i si actuem i intervenim és possible preservar la pràctica totalitat d'aquest espai natural».


Font d'informació: http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/27384-el-80-del-delta-de-lebre-podria-desapareixer-el-2100-si-no-sel-protegeix.html

Les plaques tectòniques

Una placa tectònica o litosfèrica és una de les parts mòbils que formen la capa més superficial de la Terra (la litosfera). Aquestes plaques formen un mosaic en forma de trencaclosques i estan en moviment continu a causa dels corrents convectius del mantell superior. Les plaques litosfèriques suren damunt d'una capa pastosa anomenada astenosfera que s'estén fins una profunditat de 250 quilòmetres.

Entre 1908 i 1912 quan Alfred Wegener va proposar que les masses continentals estaven en moviment i que aquestes s'havien fragmentat d'un supercontinent que va anomenar Pangea. Wegener creia que els continents lliscaven sobre la superfície de l'escorça terrestre sota els oceans com un bloc de fusta sobre una taula, i que això es devia a forces de marea producte de la deriva dels pols terrestres. Tanmateix, aviat va ser demostrat que aquestes forces són de l'ordre d'una deu milionèsima a una centèsima de milionèsima de la força de gravetat.

La teoria de la tectònica de plaques va aconseguir explicar finalment que tots aquests fenòmens (deriva continental, formació de serralades continentals i submarines) són manifestacions de processos d'alliberament de la calor original que la Terra va adquirir durant la seva formació. Aquests processos fragmenten la litosfera en plaques, fan que es separin, derivin i deformin la superfície terrestre.